Fill de Nicolau Fullana i Oliver, canvià els seus cognoms per qüestió d’herència. Sergent major a Catalunya durant la guerra dels Segadors, vivia a Mallorca el 1650, any en què escriví un epigrama llatí dedicat a la Historia del Reyno de Mallorca de Vicenç Mut. Més tard anà a Amsterdam, on es manifestà adepte del judaisme i adoptà el nom de Daniel Judà. Coronel d’infanteria al servei d’Holanda contra França, posà de relleu les seves coneixences d’astronomia i de cosmografia en diverses obres, sobretot l'Atlas mayor o Cosmographia blaviana (1659-72), obra en deu volums que redactà en part. Publicà també altres nombroses obres, entre les quals cal esmentar Descripción de las Islas Baleares (1665) i Recopilación histórica... de Hungría (1687). Es casà amb una jueva portuguesa, Rebeca Isabel Correa, excel·lent poetessa en castellà, traductora del Pastor Fido de Guarini al castellà (1694). Posseí nombrosos càrrecs, entre altres el de cosmògraf de Carles II.