usatge Omnes Causae

Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.

Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s. XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica. Al final del s. XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges. En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge.