Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys. Col·laborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes. El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó: "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional". El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis. Organitzà la Primera Festa de la Música a Mallorca l’any 1926, esdeveniment que es convertí en un important revulsiu cultural, tanmateix topà amb la Dictadura. El governador Pere Llosas prohibí l’estrena solemne de L’estiu, de Baltasar Samper, cosa que provocà un cert desànim, si bé fou superat, i el 1931 pogué celebrar l’adveniment de la República amb un gran concert a la plaça de toros de Palma, juntament amb l’Orfeó Republicà, el de la Protectora i la banda de música. Organitzat en forma de societat —fou presidit molts anys pel regionalista Antoni Quintana—, es dissolgué pel juliol del 1936.