És formada per diverses comarques naturals: la Sologne al S, ramadera; la Beauce al N, àrea de conreu intensiu de cereals; a l’W, la Perche, i a l’E el Gâtinais i la Puisaye, de paisatge de bocage i activitat agropecuària diversificada. D’antiga tradició industrial, s’ha beneficat últimament del procés de descentralització de París. La proximitat de la capital influeix molt sobre les activitats dels nuclis principals, Orleans, Chartres, Montargis i Blois, ciutats poc vinculades entre elles. La vall del Loira, que el travessa de N a O, estructura la regió. Les indústries modernes són les mecàniques, d’automòbils i electròniques, i les tradicionals són la de la llana, confecció, adob de la pell i petita metal·lúrgia de transformació. Antigament corresponia a la diòcesi del mateix nom (pres del de la vila d’Orleans, que n'era la capital). Domini reial des del regnat d’Hug Capet (987-996), només ha estat temporalment segregada de les propietats de la corona com a patrimoni annex del títol ducal d’Orleans.