Escolà de Montserrat (1821-26) i monjo (1826), fou mestre de capella (1835). Emigrat a França, fou organista de la seu de Montpeller, on amb el seu talent d’improvisador atreia molta gent. De retorn a Montserrat, fou mestre de l’escolania, primer com a ajudant de Jacint Boada. S'establí a Granollers, on actuà com a organista, i també a Caldes de Montbui. Escriví misses, motets, simfonies, sonates, fugues, etc.