El 1537 ingressà a l’escolania de Santa Maria Major, on estudià les obres de l’escola francoflamenca i italiana de la seva època. El 1544 fou nomenat organista de la catedral de la seva ciutat natal. El papa Juli III, que havia estat cardenal bisbe de Palestrina, el cridà a Roma (1555) i el nomenà mestre de cor dels nens de la basílica de Sant Pere del Vaticà, i més tard cantor de la seva capella privada. Posteriorment actuà a Sant Joan del Laterà (1560), Santa Maria Major (1561), al Seminario Romano (1563) i a la cort del cardenal Ippolito d’Este (1567-71), i tornà novament a Sant Pere del Vaticà (1571-94). Fou reconegut a tot Europa com el millor compositor del seu temps. És autor d’un centenar de misses de quatre a vuit veus, d’un miler de motets, de quatre a dotze veus, de vuit lletanies, seixanta-sis ofertoris, quinze lamentacions, cinquanta-sis madrigals espirituals i un centenar de profans, a més de salms, càntics, himnes, etc. Entre les seves misses és especialment cèlebre la Missa Papae Marcelli , a sis veus (1567).
Portada del Missarum liber primum , obra de Giovanni Pierluigi da Palestrina
© Fototeca.cat
Compositor italià.