El 1864 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu, de Barcelona. Actuà com a primera ballarina al Teatre Principal (1871-73), al Liceu (1880-81) i en altres teatres barcelonins. Es retirà el 1892, però el 1914 actuà encara al Liceu en un homenatge als cinquanta anys de la seva vida artística. Autora d’un gran nombre de coreografies per al Liceu, com la primera d'El corregidor y la molinera, de Falla (1917). A la seva acadèmia de ball es formaren molts artistes de la dansa. El seu fill, Enric Lafuente i Pàmies (Barcelona 1873 — 1956), fou catedràtic de declamació del conservatori del Liceu durant més de quaranta anys.