Déu de les muntanyes i de la vida agresta, en l’himne homèric dedicat a ell és presentat com a fill d’Hermes Cil·leni i de la nimfa Dríope. Company de Dionís i de les nimfes, amant de la dansa, la música, els boscs i les fonts, és també el patró del repòs de la sesta, en el decurs del qual és capaç d’infondre un terror ‘pànic’. Representat amb banyes i peus de cabra, el seu culte s’estengué des de l’Arcàdia a l’Àtica i a la Magna Grècia, sobretot a l’època hel·lenística i per influència de la poesia bucòlica. La seva figura —representada primer amb un aspecte ferotge, que degenerà fins a aconseguir un aire bonhomiós— apareix en vasos àtics del s V i en moltes escultures, relleus i pintures de les èpoques hel·lenística i romana.