Joan Carles Panyó i Figaró

(Mataró, Maresme, 1755 — Olot, Garrotxa, 1840)

Pintor i decorador.

Deixeble dels Tremulles i de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona. Treballà de daurador, a Berga, i exercí de professor de dibuix, al seminari de Girona. El 1783 fou nomenat director de l’Escola de Dibuix d’Olot, i el 1790, de la que hom inaugurà a Girona. Fou protegit pel bisbe Tomàs de Lorenzana. Anà a Barcelona i a Reus, on pintà dues teles de grans proporcions destinades al santuari de la Misericòrdia. El 1802 es reincorporà a l’Escola de Dibuix olotina. Pintor i decorador amb disposicions per a l’arquitectura, fou un dels millors representants del neoclassicisme a Catalunya. Té una obra extensa però poc coneguda. A Olot col·laborà amb l’escultor Ramon Amadeu. Decorà esglésies i cases pairals. A més d’Olot dissenyà i realitzà treballs per a Girona, Vallfogona, Segueró i Colomers, entre altres llocs. Es conserven dibuixos seus a la Biblioteca de Catalunya i també al Museu-Biblioteca d’Olot.