Fill del decorador Joan Parera i Santacana. Deixeble de Suñol a Madrid (1884) i de l’Academia de San Fernando, que el pensionà a Roma (1888), on s’estigué fins el 1892. Viatjà també per França i per Itàlia. Professor de la Llotja de Barcelona (1897) i numerari (1905). Fou premiat a diverses exposicions espanyoles i a la Internacional d’Atenes (1904) i obtingué medalla d’or a l’Exposició de Barcelona del 1911. Col·laborà al monument a Alfons XII a Madrid i té obres a Cadis, Colòmbia, Manila, Madrid, Barcelona ( Agricultura , Plaça de Catalunya), Girona ( Girona 1909!, Plaça de la Independència), etc. Dissenyà també diverses medalles. Malgrat la seva admiració declarada per Fídies, passà del realisme de Recompensa del treball (1891) al Modernisme de Natació (Museu d’Art Modern de Barcelona) o, sobretot, La Caritat (1907, Museu d’Art Modern de Barcelona), sempre dins una temàtica anecdòticament literària. Fou acadèmic de Sant Jordi, de San Fernando i de la Hispanoamericana de Cadis.
Antoni Parera i Saurina La Caritat (1907)
© Fototeca.cat
Escultor.