Alhora que continuació històrica d’aquest, en bandejà l’aspecte integrista i tradicionalista i adoptà un accent marcadament socialista. Es constituí en l’acte de Montejurra del 1965. Presidit pel príncep Carles Hug de Borbó-Parma
, s’estructurà en forma federal, d’acord amb les diferents nacionalitats i regions de l’Estat espanyol (als Països Catalans: el Partit Carlí de Catalunya, el Partit Carlí del País Valencià i el Partit Carlí de les Illes). Fou legalitzat pel juliol del 1977, després de les primeres eleccions democràtiques postfranquistes. Havent renunciat explícitament Carles Hug a la reivindicació dinàstica, el partit participà a través de J. M. Zavala, M. Zufía i d’altres, en l’oposició democràtica de l’Estat espanyol, sobretot al País Basc, a les Illes —on, dirigit per Josep M. Biarnés, publicà Endavant
—, al País Valencià —Laura Pastor hi impulsà Quaderns d’Alternativa
— i a Catalunya. El Partit Carlí de Catalunya fou membre de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques, edità Avancem
i tingué per caps Josep Badia i Josep Ll. Herrera (1978). Incapaç de conquerir un espai polític propi, entrà en crisi el 1980 amb la dimissió de Carles Hug, i es dissolgué.