Emigrà a Palestina (1934) i l’any 1947 s’afilià al moviment sionista de joves, Haganah. D’ençà de la creació de l’Estat d’Israel (1948) ocupà diversos ministeris, en especial el de defensa. Membre del socialista Mapai, el 1965 seguí David Ben Gurion al partit Rafi fundat per aquest. El 1968 ingressà al Partit Laborista d’Israel —format per la fusió del Mapai, el Rafi i l’Ahdut ha'Avoda—, el qual presidí en 1977-92.
Primer ministre (abril-juny del 1977) i líder de l’oposició durant l’etapa de govern del Likud (1977-84), en 1984-86 presidí un govern d’unitat nacional laborista-Likud. Després de la victòria de l’esquerra del juny del 1992 fou nomenat ministre d’Afers Estrangers i negocià amb l’Organització per a l’Alliberament de Palestina els acords de pau d’Oslo, motiu pel qual el 1994 rebé el premi Nobel de la pau conjuntament amb Yasser Arafat i Yithak Rabin. Després de la mort de Rabin en atemptat (1995), el succeí en el càrrec de primer ministre fins el 1996, que fou derrotat pel Likud en les eleccions generals. Després de la victòria laborista en les eleccions del 1999, fou nomenat ministre de Cooperació Regional del govern d’Ehud Barak. El 2001 entrà com a vice-primer ministre i ministre d’Afers Estrangers en el govern d’unitat nacional presidit per Ariel Sharon (Likud), però el 2003 dimití el càrrec quan els laboristes abandonaren la coalició de govern. Després de la derrota infligida al Partit Laborista en les eleccions anticipades, Peres n’esdevingué el líder interí. Al desembre del 2004, la crisi de govern desencadenada per la pèrdua de suport dels socis del Likud arran del pla de retirada unilateral de Gaza comportà el retorn dels laboristes a un nou govern de coalició amb el Likud, del qual Peres esdevingué vice-primer ministre. Al novembre del 2005 perdé el lideratge del Partit Laborista, que passà al sindicalista Amir Peretz, el qual anuncià la sortida laborista del govern de coalició liderat per Sharon. Unes setmanes més tard, Peres abandonà el Partit Laborista i s’adherí a Kadima, el nou partit polític creat per Ariel Sharon. En el nou govern de coalició presidit per Ehud Olmert constituït al maig del 2006, Peres ocupà la cartera de Desenvolupament Regional, i al juny del 2007 rellevà a la presidència del país Mose Katsav. L’any 1997 creà The Peres Center for Peace, una fundació que té per objectiu la promoció de la pau al Pròxim Orient. Al juny del 2014, el Parlament Israelià designà el conservador Reuven Rivlin per a rellevar Peres a la presidència d’Israel en acabar el seu mandat al mes de juliol.