Jaume Perich i Escala

(Barcelona, 5 de novembre de 1941 — Mataró, Maresme, 1 de febrer de 1995)

Jaume Perich i Escala

TV3

Dibuixant humorístic.

Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l’editorial Bruguera. Amb les seves col·laboracions al diari El Correo Catalán —amb acudits gràfics i una secció d’articles, aplegats després en un llibre titulat Autopista (1970)—, passà a representar una nova forma d’humor social i contestatari, sostingut per l’encert d’un text breu i punyent i un dibuix esquemàtic i efectiu. Fou col·laborador diari de La Vanguardia,

Caricatura de Jaume Perich i el seu gat siamès

Tele-exprés i El Periódico, i de les revistes Hermano Lobo (de la qual fou membre fundador el 1972),  Por favor (que fundà conjuntament amb l’escriptor M. Vázquez Montalbán el 1974), Interviu i El Jueves. Llibres d’acudits seus són Perich Match, Setze fetges, Els tres peus del gat, Nacional II i la sèrie “Noticias del 5o canal”, entre altres. Realitzà exposicions, col·laborà en publicitat i també realitzà guions per a TV3, on diàriament realitzà un consultori d’humor durant 5 anys. El 1994 rebé el premi Ciutat de Barcelona en la categoria de mitjans de comunicació. El 1996 fou creat el Premi Internacional d’Humor Gat Perich. Amb motiu del 20 i 25 aniversari de la seva mort li foren dedicades exposicions al Saló del Còmic de Barcelona (Jaume Perich: humor sense concessions, 2015) i al Born Centre Cultural (Perich (1941-1995). Humor amb ulls de gat, 2020). El 2020 es publicà també pòstumament el seu llibre autobiogràfic Un abric verd penicil·lina.