Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona. Més tard ocupà el mateix càrrec al convent de les Descalzas Reales de Madrid. Autor d’una vintena d’oratoris, entre els quals Traslación del Testamento (1729), El triunfo del pecado (1730), El macabeo (1731), Amore consurgens (1732) i, sobretot, El sacramento del amor.