El seu terme, un dels més extensos de la comarca, té un caràcter mixt entre el pla (la meitat oriental és plana i al·luvial) i el sector occidental, ondulat per turons suaus que arriben a 292 m alt. al SW. És drenat pel barranc Fondo, al S, i el barranc de Picassent, que neixen al sector occidental i moren al de regadiu de l’Horta pròxim a l’Albufera. La quasi totalitat del terme (llevat d’alguns turons coberts de matollar) és conreat. Dominat abans pel secà, aquest ha retrocedit darrerament per la construcció de pous que han ampliat considerablement l’àrea regada. Tanmateix, la meitat occidental del terme és ocupada encara pel secà: vinya (850 ha de raïm per a taula, sobretot), garrofers, ametllers, oliveres. El regadiu ocupa més de 3.500 ha, només 180 de les quals corresponen al reg tradicional fet a través de la séquia reial del Xúquer, mentre la resta aprofita l’aigua subterrània. El taronger cobreix 2.500 ha, sobretot al nou regadiu; els altres conreus són sobretot el blat de moro i les hortalisses. Darrerament han sorgit fàbriques de fusta, tèxtils, metal·lúrgia, construcció, etc. La població activa dedicada a la construcció i a la indústria representa un 45%, mentre que l’agrícola ha quedat reduïda a un 25%. L’augment demogràfic, constant des del s. XVIII, s’ha accelerat des del 1950.
La vila (15 320 h agl [2006], picassentins; 53 m alt.) és a la plana, a l’esquerra del barranc de Picassent. Té estació del ferrocarril de via estreta de València a Castelló de la Ribera. L’església parroquial de Sant Cristòfol fou bastida el 1676 i ampliada el 1755. Antiga alqueria islàmica, esdevingué centre de la baronia de Picassent. Lloc de moriscs (160 focs el 1609), depengué de la fillola de Benaguasil. Prop del nucli fou bastit el 1738 el santuari de Vallivana, promogut pel sacerdot Miquel Carbó, de Morella, resident a Picassent. La població d’ Espioca, al SE del terme, es traslladà en bona part a la vila a causa del paludisme. El municipi comprèn, a més, el barri de la Font de l’Omet, l’antic lloc de Ninyerola, i les partides del Realó i de Terrabona.