Fèlix Pizcueta i Gallel

(València, 1837 — València, 1890)

Escriptor i polític.

Doctor en medicina, l’exercí a Íxar, Montcada i València; fou redactor polític del diari Los Dos Reinos (1864). Prengué part destacada en la revolució del 1868; fou secretari de la Junta Revolucionària i de la diputació de València (1868-71). Protegit per Josep Peris i Valero, exercí càrrecs burocràtics a Madrid, on dirigí el diari La Nación. Havent retornat a València (1874), fou redactor d'El Mercantil Valenciano i publicà diverses novel·les: La insurrección de Alahuar (1878), Gabriela (1883), El administrador de la baronesa (1878), En la maroma. Historia de una volatinera (1881) i Historia de un reo de muerte (1882), històriques o realistes. Escriví també poemes en català. Fou cronista de València (1884-90) i conseller (1883-90). Obtingué la flor natural (1880) als jocs florals de Lo Rat-Penat, entitat que presidí (1878-79 i 1884-86).