Era canonge de Mallorca quan fou nomenat bisbe d’Elna (1361). Fou l’iniciador del canal del Tec, que afavorí molt la indústria de draps de Perpinyà. En el sínode d’Elna del 1366 augmentà de 15 a 20 el nombre dels seus canonges i donà bones disposicions a favor de la clerecia. S'enfrontà amb els cònsols de Perpinyà a causa de les imposicions implantades per Pere III de Catalunya-Aragó, fins al punt que el seu vicari general, Arnau, abat de Sant Genís de Fontanes, llançà un interdicte a tota la ciutat el 1369. Enmig d’aquestes lluites, en les quals intervingué el papa, fou traslladat a Barcelona (1371). Féu construir la càtedra episcopal del cor, que porta el seu escut, i el 1380 presidí els trasllats a la catedral dels cossos de santa Maria de Cervelló i de sant Oleguer.