Planes de la Baronia

Planes de la Baronia

© Fototeca.cat

Municipi del Comtat, situat en una vall longitudinal de les serres prebètiques valencianes, al S de la serra de l’Albureca (772 m alt.), de la del Xarpolar i de la Llombos i al N de la de l’Almudaina (1 009 m alt.); dins el terme s’alcen encara les serres de Cantalar (664 m) i de Cantacuc (802 m).

Les llomes calcàries i d’albarís són fendides per barrancs profunds, com el del Sofre i el de l’Encantada —encaixat a quasi 200 m—, on hi ha restes d’instal·lacions morisques de regadiu, afluents del riu d’Alcoi, que entra al terme pel NW i és embassat pel barratge de Beniarrés fins a la cota 303 m. Gran part del territori és inculte (2 221 ha), amb una forta porció d’ermassos i pastures i quelcom de pineda. Al secà (1 576 ha cadastrades) destaquen oliveres, garrofers, vinya (584 ha, algunes per a pansa) i ametllers; només hi ha 57 ha de regadiu de peu. La vila (625 h [2006], planers ; 448 m alt.) té les cases en amfiteatre a la solana d’un tossal coronat pels murs de l’antic castell de Planes , centre de la baronia de Planes, a l’esquerra del barranc de Planes (dit també Fondo o de Retilles). L’església parroquial és dedicada a santa Maria. Població d’origen islàmic, fou poblada de cristians de natura (la carta de poblament és del 1278), mentre que els altres llocs que formaven part de la baronia, Benialfaquí, Catamarruc, Margarida, Benicapsell, Llombo (tots dins l’actual terme de Planes i els dos darrers despoblats) i Almudaina (avui municipi independent) eren de població morisca.