Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú. El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera (Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres). Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada; prohibí als seus vassalls de concórrer als mercats de Peralada; s’apropià els delmes i altres drets que els bisbes de Girona percebien sobre l’església de Castelló; envaí el comtat de Besalú i prengué els castells de Llers, Avinyonet i Navata i tancà el pas als seus dominis als vianants dels comtats de Besalú i Girona. Fou, però, derrotat i captivat per Ramon Berenguer III (Carmençó, 1128), i hagué de signar una escriptura de pacificació i concòrdia, tornar els terrenys envaïts i indemnitzar els perjudicats. El 1130, adonant-se de la debilitat política del comtat, en féu escriptura de donació al comte Gausfred III de Rosselló per al cas de morir sense fills. A la mort de Ramon Berenguer III tornà a prendre els feus a alguns dels seus vassalls i a desposseir l’Església gironina dels delmes i altres drets de Castelló, però el nou comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, l’obligà a sotmetre's. Per mediació d’alguns barons neutrals, concertà un tractat de pau i concòrdia (1138) amb el barceloní a base de renovar el jurament de fidelitat i restituir els delmes de Girona, i, al seu torn, Ramon Berenguer li renovà la infeudació dels castells i localitats de Ceret, Molins, Terrades, Boadella i Figueres. Vers el 1147 lluità contra el vescomte Jofre de Rocabertí i el comte Gausfred III de Rosselló per la possessió del castell de Requesens i, probablement, el 1147 acompanyà Ramon Berenguer IV a l’expedició a Almeria i el 1149 a la campanya de Lleida. Es casà amb la dama aragonesa Brunesilda i fou succeït pel seu fill Hug III.