Havent ingressat a la Companyia de Jesús el 1746, l’any 1760 era professor del Seminari de Nobles de Cordelles (Barcelona), on compongué el poema llatí Ignis. El 1764 era, a Cervera, professor de filosofia al Col·legi de Sant Bernat i el 1766 catedràtic de la Universitat. Desterrat a Itàlia el 1767, hi ensenyà filosofia, història, dret i teologia.
Aplicà a l’estudi del dret canònic el nou mètode de la romanística del segle XVIII. És autor de Dissertatio historico-dogmatica de materia et forma sacrae Ordinationis et singillatim Presbyteratus (1775), Ius Canonicum iuxta nativam eius faciem (2 volums, 1794), De antiquitatibus Iuris Canonici secundum titulos Decretalium (1807) i de diversos escrits d’ètica i de política.