Des de molt petit residí a Barcelona. De formació autodidàctica, començà treballant en un taller de vidre, però aviat passà a l’art de la talla del cristall (copes d’ornament, joies, quadres, etc). Emprà moles de carborúndum per a desbastar, de sílex artificial per a afinar i de suro amb pols de pedra tosca per als ombrejats i polits. Hi ha obres seves als museus del Vaticà, Kennedy, dels Reis de Bèlgica, etc, i creà a Sants el Museu Pons i Cirac. Hom li dedicà el film Les mans de Pons Cirac (1967), de J.F.de Lasa, i el llibre A flor de vidre i amb l’ànima enlairada , de Garcia i Sánchiz. El 1989 fou inaugurat el Museu Pons i Cirac a Roda de Berà.