Del barri barceloní de Ribera i comerciant de professió, tingué una formació literària autodidàctica. Començà col·laborant, amb pseudònim, a L’Escut de Catalunya i poc després ho féu, ja assíduament, a La Renaixença . Intentà la dignificació de la literatura de caràcter festiu i conreà la poesia —participà als jocs florals, publicà els reculls Menudalla (1878, reeditat el 1887 i 1895) i Aires vells (1910)— i especialment la prosa; autor de novel·les de costums, com L’auca de la Pepa (1889), La dama negra (1898), La mort d’en Titus (barricades del 54) , els seus majors encerts els constitueixen les narracions breus i contes recollits a Quadros en prosa (1878), Trescant per les Serres (1892) o Si són servits , entre altres.
Joan Pons i Massaveu
© Fototeca.cat
Escriptor.