Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes; en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit. Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises (1951-57), d’història i arqueologia mediterrànies. Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca. Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Artístic i Històric Rossellonès, des del 1969 fou un dels organitzadors de les Jornades Romàniques de Cuixà. Publicà estudis i articles d’història medieval rossellonesa en revistes catalanes i estrangeres i fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. El 1987 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.