Malalt i deforme, entrà en conflicte amb les normes i els valors de la seva època. Pel fet d’ésser catòlic, fou exclòs de la universitat. En contacte des de jove amb homes de lletres, publicà Pastorals (1709), on escriví un pròleg, Discours on Pastoral Poetry , en què es mostrava partidari d’una poesia breu i delicada influïda pel classicisme d’Horaci i Boileau que, com a Essay on Criticism (1711), feia sobresortir la relació entre art i natura. Aquest to preval en els seus poemes, des de The Rape of the Lock (1712) i Windsor Forest (1713) fins a Collected Poems (1717), llibre que contenia l’elegia To the Unfortunate Lady i Eloisa to Abelard . Adquirí el gran renom d’erudit amb la traducció de la Ilíada (1715-20) i de l' Odissea (1725). Arran del grup format amb Swift, Gay i Parnell, creà un tipus d’obra satírica a través de la qual atacà els seus detractors. En destaquen: The Art of Sinking in Poetry, The Essay on Man (1733) i The Dunciad (1728), on culmina la seva obra.