Continuà la prestigiosa activitat familiar de barreteria, però es decantà per afició cap al món de l’art. Passà per Llotja i pel Cercle de Sant Lluc, on feu amistat amb Joan Miró. Fundà i presidí l’ADLAN —Amics de l’Art Nou— i Discòfils (1935), i es relacionà amb moltes de les principals figures de l’avantguarda internacional. Durant la Guerra Civil de 1936-39 col·laborà en el salvament del patrimoni artístic i treballà per a l’Exposició d’Art Català a París. A la postguerra, després d’uns mesos de presó, fou, com abans, l’aglutinador dels esforços avantguardistes, ara molt entrebancats per les circumstàncies. Fou l’ànima del Club Cobalto 49, per a la divulgació de les arts d’avantguarda, posà en contacte els joves amb els de la seva generació i creà un tipus de muntatges fotogràfics centrats en temes artístics o ambientals que anomenà fotoscop i que després convertí en llibres. Amic, entre molts d’altres, d’Alexander Calder, Josep Lluís Sert i Joan Miró —de qui fou autèntic conseller—, en fou el representant a Catalunya. Poc abans de morir fou el principal iniciador de la Fundació Joan Miró. Donà suport al grup Dau al Set i impulsà els concerts de Música Oberta i la creació del Conjunt Català de Música Contemporània.
L’any 1976 s’inaugurà al carrer de Balmes de Barcelona la Galeria Joan Prats, un dels nuclis difusors de l’art contemporani a la ciutat i també en l’escena internacional. Des dels inicis participà a les fires ARCO, Art Basel i Art Basel-Miami Beach i, més recentment, a Art Basel-Hong Kong. Entre els artistes que representa, exposa i promou hi ha Victòria Civera, Luis Gordillo, Hernández i Pijuan, Muntadas, Perejaume, Ràfols i Casamada i Juan Uslé. La galeria, cofundadora (1990) de l’Associació Art Barcelona (Abe), l’any 2019 rebé el premi GAC, concedit per aquesta organització i pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya.