Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres. Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona. Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català. És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions; cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense (1916) i Pedro de Luna, último papa de Aviñón (1920).