Fou president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà. Col·laborà a L’Autonomista i a L’Empordà Federal. És autor de contes postmodernistes: Besllums (1923), Tràgedies de veïnat (1923), L’oncle Vicenç (1926) i Contes (1937). Publicà l’assaig La fi de don Joan (1930), la comèdia Quan s’ha perdut la fe (1936), Narcís Monturiol, inventor de la navegació submarina (1918) i Ell, a la presó (1938). Fou cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà. S'exilià el 1939.