Josep Puiggarí i Llobet

(Barcelona, 1821 — Barcelona, 1903)

Josep Puiggarí i Llobet

© Fototeca.cat

Historiador de l’art i dibuixant.

Advocat de professió. Influït per la nova mentalitat revaloradora de l’art medieval introduïda pels natzarens, es dedicà a la recerca documental d’aquest tema i d’història general. Fou sotsarxiver de l’Ajuntament de Barcelona des del 1867 i més tard cap de l’arxiu; fou també vocal i després secretari de la Comissió Provincial de Monuments Històrics i Artístics, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1861), corresponent de San Fernando (1866) i president de l’Associació Artística i Arqueològica de Barcelona, a la qual donà un important impuls.

Publicà treballs a El Museo Universal i en altres revistes, i opuscles com Garlanda de joiells. Estudi i impressions de la Barcelona monumental (1879), L’escut d’Igualada (1891), La jornada del Bruc (1892), la primera monografia sobre el palau Güell de Gaudí (1894), Capilla de San Cristóbal de Regomir (1899), etc.

Il·lustrà diverses obres de tipus històric de la col·lecció “Barcelona antigua y moderna” (editada per Pi i Arimon a partir d’una matriu creada a la Librería de Esteban Pujal a Barcelona el 1854): Juan Fivaller, conceller de Barcelona, Justas reales que tuvo D. Alfonso V, Borell II, primer conde soberano de Barcelona, Combate que una escuadra catalana al mando de D. Pedro el Cerimonioso sostuvo en las playas de Barcelona, Cristobal Colón i Dr. Pablo Claris diputado eclesiástico.

Dibuixà les calcografies de la Crònica de Jaume I (1848), traduïda al castellà i anotada per Marià Flotats i Antoni de Bofarull. També dibuixà 142 làmines per al llibre d’Esteve Paluzie i Cantalozella Resumen de historia de España (1866, reeditat el 1889).

Edità el Llibre de algunes coses assanyalades succehides en Barcelona y en altres parts, format per Pere Joan Comes en 1583 (1878). Altres obres destacades són Noticia de algunos artistas catalanes inéditos de la Edad Media y del Renacimiento (1880), on apareix documentat per primera vegada Jaume Huguet; Monografía histórica e iconográfica del traje (1886), i Estudios de indumentaria española concreta y comparada (1890); fruit ambdues de pacients estudis sobre els quals li quedà molt material inèdit.