La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves. Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por (1920), Caterineta, Caterinó (1921), i Faules i moralitats (1930), il·lustrat per Junceda i molt reeditat. El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa, i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos (1918), Comanda. Versos d’avinentesa (1923) i La mainada felicita (1951), entre d’altres. Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda (1932) i La venjança de la reina (1933). També publicà llibres, en prosa o de poesia, basats en vides de màrtirs i de sants —L’esposa virginal (Santa Cecília) (1931), Fabiola (1932), Maria Teresa Montalvo (1933), Eustaqui (1934) i Eulària, flor d’ametller (1936)— i de divulgació religiosa —Manual i vocabulari de litúrgia (1958)— i col·laborà amb el Foment de Pietat Catalana. És conegut com a folklorista per la seva col·laboració en l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Una part d’aquesta tasca quedà recollida en el llibre Ideari cançonístic Aguiló (1993). Fou col·laborador també d’El Record, Manlleu i Ací i d’Allà i, i creà el butlletí de la Germandat de Sacerdots i Religiosos de Manlleu. És autor també de Manera d’escriure el català (1923), Manera de parlar en públic (1935) i Bon seny. Aforismes, faules i acudits (1954).