Cirurgià major de l’exèrcit espanyol. Herboritzà per Espanya, Itàlia i el nord d’Àfrica. Iniciador i primer catedràtic del Jardí Botànic de Madrid. És autor de la Flora española (1762-84), la primera en el seu gènere, en sis volums, els dos últims a cura de Gómez Ortaga. S'interessà repetidament per la fitoteràpia: Disertación físico-botánica sobre la uva-ursi o gayuba (1763) i Disertación físico-botánica sobre el uso de la cicuta (1764).