Essent prepòsit de la canònica de Barcelona fou elegit bisbe, el 1107. El 1109, amb motiu de la recent invasió dels almoràvits pel Penedès i Anoia, anà d’ambaixador a la cort de Lluís el Gras per tramitar una possible ajuda, que no fou necessària. Estructurà els béns de la canònica i obtingué del comte Ramon Berenguer III la renúncia a favor de la seu de diverses capellanies que ell proveí. Participà en la conquesta de Mallorca pels catalans i pisans del 1114 i morí en l’expedició en circumstàncies desconegudes.