Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic (Esporles) i vers el 1266 passà al lloc actual. Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil. L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe. Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir; des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560. Al segle XIII, Ramon Llull feu estades al monestir —que posseïa una biblioteca relativament important— i hi escriví alguns llibres. Al segle XVIII, en fou abat un lul·lista notable, Antoni Ramon Pasqual. El 1835 els cistercencs abandonaren el monestir, convertit en vicaria —parròquia des del 1911— i el 1897 s’hi establiren els Missioners dels Sagrats Cors, els quals hi han creat la valuosa Biblioteca Balear. Se'n conserven, malgrat els daltabaixos que seguiren la desamortització, l’església —d’estil cistercenc del s. XIII, amb afegits del segle XVII—, el claustre —dels segles XV i XVIII—, la sala capitular i algunes altres dependències.