Nasqué amb el títol de Resurgiment, però a partir del número 20 canvià el nom original pel de Ressorgiment. Edità 677 números, i tenia, com a particularitat, la mateixa portada els dotze números de cada any, dibuixada per artistes catalans com Pompeu Audivert, Lluís Macaya, Josep Planas i Casas, Francesc Domingo, Martí Bas i Francesc Labarta, entre d’altres. Encara que irregular als seus inicis, arribà finalment a publicar un número cada mes. Un dels creadors, Hipòlit Nadal i Mallol, que n'esdevingué aviat el director, fins a la fi de la publicació, i durant un temps la feia gairebé sol. De manera general, la seva línia política anava de la Unió Catalanista al primer Macià. D’orientació independentista, tanmateix oberta a altres col·laboracions, dins l’àmbit nacionalista. També contenia articles d’actualitat catalana, textos literaris, crítica de llibres, informació diversa, etc. També es proposava el conreu del català i induir a l’estudi de la llengua, la literatura, la història i meditar sobre la posició actual de Catalunya en el món. Cal subratllar el contingut durant l’etapa de la dictadura de Primo de Rivera (1923-30), en la qual hi ha un nombre important d’articles sobre les activitats independentistes fetes tant pels catalans de l’interior com pels de l’exili, i s’hi fa referència especial a Francesc Macià. El seu nacionalisme sense pactes admeté tanmateix un ampli ventall de col·laboradors: Serra i Moret, Gassol, Pere Pagès i Elies ( Víctor Alba
), Miquel Ferrer, Pere Foix, Joan Sauret, Jordi Arquer, Pierre Vilar, Jaume Pahissa, Rovira i Virgili i escriptors catalans residents a l’Argentina (Gràcia B.de Llorens, Enric Martí i Muntaner, Andreu Dameson, etc.). Dedicà especial atenció als artistes catalans d’Amèrica i a les colònies catalanes. Arribà a un tiratge màxim de mil cinc-cents exemplars, amb una difusió per molts països, i esdevingué la revista catalana de més llarga durada de tots els temps.
Exemplar de la revista Ressorgiment
(agost 1965)