Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic de dret i rector (1875-76). El 1859 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1871 presidí els Jocs Florals de la Llengua Catalana. Des del 1849 col·laborà al Diari de Barcelona i publicà diversos opuscles, com La desamortización y los gremios (1860), on atacava l’estat centralista liberal; El matrimonio civil y la libertad de cultos (1869), contra el divorci; El criterio conservador (1872) i un elogi fúnebre de R. Martí i d’Eixalà.