Marquès de Mirabeau. Descendent d’una família florentina instal·lada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar. Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia. Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea. Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella. Aquesta coherència profunda explica l’aparent contradicció de determinades posicions polítiques seves. A partir de la tardor del 1789 esdevingué conseller secret del rei —que li donà diners en canvi— sense trair mai les seves conviccions. D’altra banda, ni Lluís XVI ni Maria Antonieta no seguiren els seus consells. Nomenat president de l’Assemblea pel febrer del 1791, morí a l’abril, víctima dels seus excessos en el treball i en la disbauxa. Orador excepcional, servit per una gran personalitat física, gaudí d’una popularitat immensa i fou enterrat al Panteó, d’on fou tret posteriorment per la Convenció quan foren descobertes les memòries que adreçava a Lluís XIV. Autor de pamflets, d’alguns assaigs de política i d’economia, d’una obra eròtica (Erotica Biblion), el seu llegat principal ha estat la correspondència i les Oeuvres oratoires.