Llicenciat en pedagogia (1965), filologia clàssica (1967), teologia (1973) i filologia catalana (1977). Blauet de Lluc (1945), fou ordenat de prevere. En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca. Des del 1971 residí al País Valencià. Fou professor de grec al Col·legi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València; el 1979 fou professor de català al Col·legi Universitari de Castelló (1979) i a l’Escola de Mestres de València (1984-86), dedicat a la didàctica del valencià. Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà (1975-77), amb la col·laboració d’E. Valor, M. Sanchis Guarner, J.Ll. Sanchis, F. Graell i J.C. Bellvert, nombrosos texts per a l’ensenyament del català al País Valencià i a les Illes, entre els quals Els vents del món (1979). També treballà en la confecció de texts litúrgics valencians en català i presidí la comissió que feu oficialment l’adaptació dels llibres litúrgics del concili II del Vaticà, que es concretà en la publicació del Llibre del Poble de Déu (1975), primera traducció de texts del Nou Testament al català, considerat el primer missal en valencià. Fou guardonat amb el premi Valencià de l’Any (1977) de la Fundació Huguet.