Era fill de l’apotecari igualadí Antoni Sala, però prengué el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus. Estudià a Tarragona i fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona (1578), i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona. Nomenat bisbe d’Elna (1589), regí aquella diòcesi fins que fou traslladat a Vic (1598). Fou president de la generalitat de Catalunya (1581). A la diòcesi de Vic, en les lluites entre nyerros i cadells afavorí els cadells iarribà a ésser motejat el Cadell Gros, i els cadells, de robusters. Tingué fortes discussions amb el capítol catedralici, que intentà fer-lo processar. Celebrà sínodes a Vic (1598) i a Manresa (1602). Féu perseguir Perot Rocaguinarda, protegit del cap dels nyerros, Carles de Cruïlles i de Vilademany. Era gran predicador i tingué un final d’episcopat pacífic. Fou enterrat a Reus, al convent del Carme, que ell havia fundat.