Deixeble de Talarn, Pedró-Pijoan i alumne de Llotja. Company de Fortuny, Padró-Pedret, Caba i Rigalt, entre altres. Obrí taller a Barcelona. Lluità contra la moda dels maniquins vestits que aleshores s’utilitzaven com a imatges a les esglésies i també contra les de terra cuita i propugnà l’escultura de marbre. La seva plenitud coincideix amb l’edificació de l’Eixample barceloní i té escultures ornamentals en nombrosos edificis. Són seves les de la portalada nova de la catedral barcelonina. És autor de la famosa Senyoreta del paraigua del parc de la Ciutadella, de les cinc escultures femenines del monument erigit a Vilanova i la Geltrú als constructors del ferrocarril de Garraf, de l’al·legoria de la Indústria del frontispici del Casino Mercantil del carrer d’Avinyó de Barcelona, etc. Hi ha obres seves importants als panteons dels cementiris de Reus, de Comilles, Vell de Barcelona i de Vilanova i la Geltrú, i també n'hi havia als temples d’algunes d’aquestes localitats, que foren destruïdes el 1936. Excel·lí també en representacions infantils, a les quals sabé donar una naturalitat sorprenent. L’any 1888 plegà el seu taller i en endavant es limità a fer algunes escultures de saló. Fou nomenat membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Foren deixebles del seu taller Enric Clarassó, Josep Campeny, Manuel Fuxà, Alimbau, Alentorn, etc. La seva obra és acadèmica, neoclàssica, molt realista, equilibrada i serena, sense efectismes ni genialitats, cerca la perfecció formal i és dotada d’un virtuosisme tècnic i una gran riquesa de detalls, d’acord amb els gusts majoritaris del seu temps.