Es distingí en la defensa del dret català i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d’una organització plurinacional a l’estil de la confederació catalanoaragonesa. Fou dels pocs catòlics que, en organitzar-se oficialment el partit republicà federal (1868), s’avingué a col·laborar-hi. Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador. Fou diputat provincial i a corts. Redactà la memòria que l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres (1884), presidí els Jocs Florals de Barcelona (1898) i la comissió codificadora del dret civil català (1899). Fundà la revista La España Regional (1884-93) i, entre altres obres, publicà El federalismo en España (1869) i Antigüedad del regionalismo español (1890).
Francesc Romaní i Puigdengolas
© Fototeca.cat
Jurisconsult i polític.