Notari de professió, fill i net de notaris. Defensor i propagador apassionat de la llengua catalana, ha estat considerat precursor del renaixement literari valencià. És autor d’obres apologètiques com Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano (1734), Cualidades y blasones de la lengua valenciana (1752); d’obres gramaticals com Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano (1732); de vocabularis com Breve diccionario valenciano castellano (1739) o el més extens Diccionario valenciano castellano (1764), interessant inventari del llenguatge popular i de veus antigues, així com el Tractat d’adagis i refrans (1733) i nombrosos col·loquis i romanços populars, en català i en castellà, rics d’expressions folklòriques i populars. Tingué cura, a més, de l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig (1735) i de la Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana (1768), així com dos manuals de formularis notarials.