Ofereix un regionalisme sublimat: els temes radicalment locals passen a tenir categoria universal per la veritat i profunditat amb què són tractats. En els contes d'El llano en llamas (1953) la realitat exterior participa íntimament de la vida interior dels homes del camp. En Pedro Páramo (1955), intensifica la interiorització de la realitat externa; és bàsicament la narració de la vida i la mort del cacic Pedro Páramo. El 1973 fou guardonat amb el premi nacional de les lletres de Mèxic.