Es formà sota el penyal on s’aixecava el castell de Rupit, envoltat quasi totalment per la riera.
Als segles XIII i XIV fou lloc fortificat i després d’una època de decadència (segles XIV-XV) tornà a créixer (49 focs el 1553, 80 el 1626 i 101 el 1680); tingueren importància els paraires (32 el 1680). Els carrers estrets i costeruts s’enfilen pel penyal; hi ha notables cases dels segles XVI i XVII (algunes reproduïdes al Poble Espanyol de Montjuïc). L’església parroquial, obra del segle XVIII, és dedicada a sant Miquel. La decadència demogràfica ha estat motivada per la desaparició de la indústria dels paraires i per l’abandó de les masies.
Vista del poble de Rupit
© CIC-Moià
El lloc pertanyia des de la conquesta als vescomtes d’Osona, després dits de Cardona. Amb Pruit depengué inicialment del castell de Fàbregues (968), dividit després entre el de Rupit (1040) i el de Fornils. Fou centre de la baronia de Rupit i després del marquesat de Rupit.