Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat. Es casà amb Joana (morta el 1471) i en tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies (1466) amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones (1471) amb Miquel Rovira. Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major. Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari. És autor de quasi totes les notícies del Dietari de la diputació del general o de la generalitat entre el 1454 i el 1472. Hi posà senyals corresponents a notícies anteriors des del 1412, i hi feu intercalacions des del 1414. Hi dibuixà il·lustracions. Fou ardent partidari de la Biga i enemic de la Busca, poc simpatitzant amb el Magnànim, contrari al lloctinent Galceran de Requesens i a l’infant Joan, després rei, i fervent addicte al príncep de Viana. Bon narrador, posà molta passió en la seva prosa. Escriví també un dietari privat, que ell anomena Dietari o llibre de jornades, i que posteriorment fou titulat Dietari de les torbacions del temps del rei don Joan que en Catalunya foren. Conté un cronicó que va des de la presa de València per Jaume I (1238) fins a l’entrada de Benet XIII a Barcelona el 1409; després, un conjunt d’efemèrides des del desembre del 1411 fins al juny del 1412; i finalment el dietari pròpiament dit que agafa del 1414 al 1484. Aquest dietari, del més gran interès històric i literari, és en general més extens que la part corresponent del Dietari de la generalitat i sembla que s’hi expressa amb una major llibertat. Fou un bon poeta dins l’estil de la gaia ciència i fou premiat al certamen del 1458. La seva personalitat fou descoberta per Josep Calmette partint d’una anotació del 1464 del Dietari oficial. En aquest, el precedeix Bernat Noves i el segueix Antoni Llombard. Dins el seu període intervenen també aquest darrer, Bartomeu Sallent i Marc Bosquets. Josep Coroleu l’estudià i en traduí fragments al castellà en Los dietarios de la generalidad de Cataluña (1889). Fou publicada (1950) la part del Dietari oficial compresa entre el 1454 i el 1472 fent-la precedir d’un útil estudi. Posteriorment l’Arxiu de la Corona d’Aragó començà a publicar aquest Dietari i el primer volum (1974) comprenia una part de l’obra de Jaume Safont.