Elisard Sala i Casassas

(Barcelona, 1913 — Barcelona, 1970)

Músic, ceramista i escriptor.

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou deixeble de J.Pons, R.Vives i M.Bosser. El 1954 creà el Grup de Cantaires de la Unió Excursionista de Catalunya, que dirigí. Fou director de l’Orfeó de Sants (1957-64) i l’any 1960 creà el grup infantil La Trepa, que conreà la música coral infantil, i estrenà diverses obres musicals relacionades amb l’excursionisme, com l’oratori Cantem la muntanya (1958), una Missa dels excursionistes (1966), etc. És autor de més de quatre-centes cançons excursionistes, recollides en diversos cançoners, com el Cançoner de la Vall d’Aran (1963), Cançons del camí enllà, etc. També publicà llibres de poemes. Com a ceramista, exposà individualment a Mataró (1945), Barcelona i Sabadell, i fou representant de l’Estat espanyol en un certamen artístic de Santiago de Xile (1953). Morí d’accident.