Formada a l’Escola Massana (1950-59) —fou deixebla i col·laboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm (1961-62). Ha exposat individualment a la Garriga (1960), Estocolm (1962), Girona (1963), Barcelona (1966, 1967 i 1979), València (1974 i 1979), Gandia (1979), Palafrugell (1983) i Vic (1985), i col·lectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich (Holanda), Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills (Ontario), Göteborg (Suècia), Bechyně (Txecoslovàquia) i, sovint, a Barcelona. Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a ceràmica (1966) i és medalla d’or del concurs de Faenza (1973). Professora de l’Escola Massana des del 1963, ha participat en congressos i seminaris a Yale (1971), Londres (1972) i Sargadelos (Galícia, 1974). Becada per la Fundació Joan March, anà a investigar ceràmica al Japó (1971). Ha fet diverses publicacions. Ha destacat en la recerca de formes ceràmiques i d’esmalts originals. De la seva obra destaquen murals a la sala de consells de FENOSA de la Corunya (1964), al vestíbul del Banco Ibérico del carrer de Tuset de Barcelona (1968), a la capella de les Carmelitanes Missioneres de Gràcia, a Barcelona, (1970) i els titulats Catalunya (1967) i Mediterrània (el premiat a Faenza, 1973). Té obres als museus de ceràmica de Barcelona, València i Faenza.
Mediterrània , mural d' Elisenda Sala i Ponsa
© Fototeca.cat
Ceramista.