Vida i obra
Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona (1845) i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic (1848-80), d’on fou cronista. Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac.
Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època. Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables. Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits, sense deixar de col·laborar en publicacions catalanes, com La Renaixença, La Ilustració Catalana o Lo Gai Saber. Vinculat a publicacions vigatanes, ideà el periòdic El Ausonense (1861-63), amb la finalitat d’«instruir al pueblo en sus deberes sociales». La visió que tenia de la realitat social del seu temps, profusament divulgada en les seves obres, es mantingué ancorada en la vella tradició catòlica conservadora erudita, i molt més destinada a la classe culta que al públic en general.
Les obres El Censo de Vich (1852), Vich, su historia, sus monumentos, sus hijos y sus glorias (1854), Episcopologio Vicense (1864) i Calendari del Principat de Catalunya i guia de Vich (1865) foren considerades un punt de sortida de posteriors investigacions en el marc de l’erudició local i han aportat dades per a l’estudi d’aquesta ciutat. El mateix to tenen els Apuntes para la historia de Caldas de Estrach (1881).
En el camp relacionat directament amb la seva professió, l’obra fou quantitativament rellevant: Higiene del Campo (1857-60, recull de 20 articles a la Revista d’Agricultura de l’Institut de Sant Isidre), Importancia suma de las cuestiones médico-forenses (1863), Higiene municipal (1868); però cap no ha tingut un interès més gran que Higiene del tejedor (1856), l’obra que millor posà en relleu els seus dots d’observació i comentari. Usada ja pels higienistes, Jaume Vicens i Vives (1961) la reflectí en la seva anàlisi sobre el vuit-cents. Un estudi introductori de l’obra prou complet el realitzà Antoni Jutglar, que la publicà íntegrament, juntament amb la Higiene industrial de Pere Felip Monlau, amb el títol Condiciones de vida y trabajo obrero en España a mediados del siglo XIX (1984).
És autor també de novel·les i narracions de caràcter romàntic com Lo castell de Sabassona (1879), Efemèrides vigatanes (1882, amb un pròleg de Jacint Verdaguer, cosí germà seu) i El lliri de Vespella (1876), Un enterro i funerals (1879) i Lo salt de la Minyona, recollides a Lectura Popular (1916), i d’obres de temes agrícoles (Cartilla rústica, 1859) i de monografies locals (Sant Julià de Vilatorta, 1898).
Bibliografia
- Salarich, M.S.: Cronologia bio-biogràfica de Joaquim Salarich i Verdaguer, Vic 1971.
- Salarich, M.S.; Ylla-Català, M.S.: Vigatans il·lustres, Vic 1983.
- Serra i Campdelacreu, J.: Bosquejo biográfico de D. Joaquín Salarich y Verdaguer, Vic 1885.