Jove republicà federal, fundà i dirigí el 1874 El Federal Sabadellés. Després, advocat (1877), anà a París, on actuà de secretari de Salmerón i es féu molt amic de Benoît Malon. A Barcelona, es relacionà successivament amb el republicanisme progressista i amb el centralista de Salmerón. Fundà, amb Odón de Buen, El Radical (1890) i fou director de La República (1893). Inicià llavors la seva tasca cooperativista, mostrant-se alhora partidari d’un cert socialisme intel·lectualitzat. En 1898-99 fundà la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i Balears i dirigí el seu òrgan de premsa, Revista Cooperativa Catalana (1899-1905, després El Cooperador Cooperativista) . Fou membre del comitè central de l’Aliança Cooperatista Internacional des del 1902. Mantingué també una activitat política i fou regidor en 1901-06. Després, anà a Londres, on treballà per a la Cambra de Comerç Espanyola i fundà i dirigí The Anglo-Spanish Trade. De nou a Barcelona (1912), tornà a presidir la Cambra Regional de Cooperatives (octubre del 1914 — gener del 1919) i fou elegit diputat a corts per Sabadell (1916). El seu avantprojecte presentat a l’Institut de Reformes Socials pel maig del 1923 seria utilitzat posteriorment per al projecte de llei de cooperatives del setembre del 1927. Finalment, l’acceptació del nomenament per part de Primo de Rivera de tinent d’alcalde de Barcelona (1924) li reportà una pèrdua important del seu prestigi. És autor de La cooperación: el cooperador cooperatista (1906), Actividades del estado aplicadas al desarrollo del comercio y de la industria, Legislación del trabajo i El estado y las cooperativas de funcionarios (1923), entre altres.