Pertany a l’anomenada Generació del 27 . Catedràtic de literatura en diferents universitats, fou després lector de castellà a la Sorbona (1914-17) i a Cambridge (1922-23). Des del 1938 residí als EUA, on també ensenyà literatura en diverses universitats. En el camp de la investigació literària és autor, entre altres, de Jorge Manrique, o tradición y originalidad (1947), La poesía de Rubén Darío (1948) i El defensor (1948). En poesia té llibres tan fonamentals com Presagios (1923), Seguro azar (1929), La voz a ti debida (1933) i Todo más claro (1949). Les poesies completes són del 1955, amb una excel·lent reedició, augmentada, el 1971. El tema fonamental de Salinas és l’amor, sobretot des de La voz a ti debida , llibre que revolucionà el concepte del sentiment amorós en la poesia contemporània: amor viscut intensament vers una dona concreta, real, present en tots moments i amb la qual parla sempre en diàleg íntim i a través de la qual el poeta redescobreix i poetitza tots els objectes que l’envolten.