El 988 concertà, amb el comte Borrell II de Barcelona-Urgell, un important intercanvi de béns, que havia d’ésser decisiu per al desenvolupament ulterior del poder temporal de la mitra urgellesa a Andorra i la ciutat de la Seu. La retenció de les esglésies de la Cerdanya i del Berguedà per part de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta i administradora d’aquells comtats durant la minoritat dels fills, l’obligà, el 991, a excomunicar els seus consellers i a interdir-hi la celebració dels oficis divins. L’any 1001, en ocasió d’una anada a Roma, aconseguí del papa Silvestre II una butlla confirmatòria dels béns i privilegis de la seva església. Assistí a l’assemblea de Barcelona, del 1009, en la qual fou decidida l’expedició militar catalana a Còrdova, duta a terme l’any següent, si bé, a causa de la seva ancianitat, no hi pogué participar. Pactà amb el comte Ermengol I d’Urgell, valent-se de procediments reputats simoníacs, la successió del bisbat a favor del nebot, el futur sant Ermengol, el qual en vida havia ja associat al govern de la diòcesi.