S’establí per compte propi entre el 1908 i el 1909, i aviat aconseguí fama per la qualitat de la seva producció. Treballà per a diversos editors, entre d’altres les llibreries Catalònia i Verdaguer, les Edicions Proa o l’Editorial Barcino, amb una trentena de títols de l’Enciclopèdia Catalunya. Del 1925 al 1935 imprimí la col·lecció La Mirada. Fou un suport important de les arts i les lletres locals, al seu taller s’hi imprimiren els volums més interessants de l’edició sabadellenca d’entreguerres: l’Almanac de les Arts (1924 i 1925); Sabadell del meu record (1929), de Marià Burguès; Elements d’història de Sabadell (1932), de Miquel Carreras; El rodal de Sabadell (1937?), de Josep Rosell; l’Almanac del Diari de Sabadell (1928); Les decapitacions (1934) i el Bestiari (1936), de Pere Quart, i els volums de les Edicions La Fona, de La Mà Trencada i de la Biblioteca Sabadellenca, que dirigia Joan Costa i Deu. A la seva mort l’empresa fou continuada amb el mateix esperit pel seu fill Eugeni Sallent i per Francesc de P. Custòdio. En aquesta segona etapa feu importants edicions de bibliòfil, com la traducció catalana de la Divina Comèdia de Josep M. de Segarra (1947).